Vehicle aeri no tripulat de combat

Un MQ-9 Reaper de la Força Aèria dels EUA durant una missió d'entrenament

Un vehicle aeri no tripulat de combat (VANTC, UCAV per les inicials en anglès), també conegut com a dron de combat o dron de camp de batalla, és un vehicle aeri no tripulat (VANT, UAV per les inicials en anglès) que s'utilitza per a la intel·ligència, la vigilància, la identificació d'objectius i el reconeixement (ISTAR per les inicials en anglès) i transporta munició aèria com míssils, míssils antitancs (ATGM) o bombes en punts d'ancoratge específics.[1][2][3] Aquests drons acostumen a estar sota control d'un operador humà en temps real, amb diferents nivells d'autonomia.[4] A diferència dels vehicles aeris de reconeixement i vigilància no tripulats, els UCAV s'utilitzen tant per als atacs amb munició com per a la intel·ligència en el camp de batalla.

Els avions d'aquest tipus no tenen cap pilot humà a bord.[5] Com que l'operador gestiona el vehicle des d'un terminal remot, no es necessita l'equip ni espai necessari per a un pilot humà, el que resulta en un pes més baix i una mida més petita que un avió tripulat.

  1. Austin, Reg. Unmanned aircraft systems : UAVs design, development and deployment (en anglès americà). Chichester: Wiley, 2010. ISBN 978-0-470-05819-0. 
  2. (en anglès) , 11-05-2017 [Consulta: 22 juliol 2017]. Arxivat 2017-10-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-11. [Consulta: 6 desembre 2022].
  3. Kennedy, Caroline; Rogers, James I. The International Journal of Human Rights, 19, 2, 17-02-2015, pàg. 211–227. DOI: 10.1080/13642987.2014.991217. ISSN: 1364-2987.
  4. «The Simulation of the Human-Machine Partnership in UCAV Operation». College of Aeronautics, Northwestern Polytechnical University, Xi'an 710072, China. Arxivat de l'original el 2017-08-05. [Consulta: 7 febrer 2013].
  5. Dowd, Alan. «Drone wars: risks and warnings». [Consulta: 4 març 2014].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search